Almuzara publica Teoría de la evolución social humana. Epigénesis y tecnología para supervivencia eficiente de la humanidad, el nou llibre de l’Eudald Carbonell i Igor Parra
Té futur la humanitat? En un moment crític de la seva existència, l'ésser humà està obligat a donar una resposta clara i impostergable als desafiaments existencials inaudits que se li presenten. Aquests són essencialment determinats per les múltiples capacitats tecnològiques que ha desenvolupat durant més de dos milions d'anys, la coneguda superpoblació del planeta, la contaminació ambiental i les seves conseqüències directes i indirectes en el clima i en la salut de la població en general.
Com afrontar amb èxit aquests apressants i problemàtics reptes que alhora constitueixen escenaris reals i immediats?
Potser més que mai, en els temps presents d'amenaçants conflictes bèl·lics, inestabilitat geopolítica, creixement desmesurat de la bretxa social, fams, aridesa i canvis d'estacionalitat de temperatures i precipitacions que afecten les collites de la Terra, cal coordinar una acció definitiva teoricopràctica que ens permeti assolir un objectiu només factible, precisament, en aquesta inèdita hora de l'evolució humana: som capaços de decidir, conscientment i col·lectivament, la direcció de la nostra evolució com a espècie i per això ens apressen els últims esdeveniments.
Eudald Carbonell i Igor Parra, autors de Teoría de la evolución social humana. Epigénesis y tecnología para supervivencia eficiente de la humanidad (Almuzara, 2024), desbordants d'optimisme crític, proposen una visió nova, simbiosi exacta de teoria i pràctica, per abordar el coneixement i la possible solució de problemes tan greus.
La resposta d'Eudald i Igor estableix les bases d'una autoecologia social humana mitjançant l'aplicació dels estudis sobre la deriva natural als materials de l'evolució tecnosocial humana. Heus aquí l'exigència d'una estructura estratègica que garanteixi la nostra supervivència eficient tant en aquest planeta com a fora. Neix en aquestes línies una teoria necessària de l'evolució social humana (TESH).
Els autors:
EUDALD CARBONELL (Ribes de Freser, 1953) és prehistoriador i premi Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), es va doctorar en Geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie - París VI (1986) i en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona (1988). Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el 1988 es va incorporar com a professor a la delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona (fins al 1991), actualment Universitat Rovira i Virgili, on és catedràtic de Prehistòria des del 1999; des d'aquesta institució va impulsar el 2004 l'equip de recerca interdisciplinari que es va materialitzar en la creació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), que va dirigir fins al 2015. Ha realitzat nombroses excavacions a jaciments europeus i africans, entre les quals destaquen les d'Atapuerca i la de l'Abric Romaní. És patró fundador i vicepresident de la Fundación Atapuerca i codirector del Projecte Atapuerca. És autor d'un gran nombre de publicacions científiques en revistes com Science o Nature i de llibres com «Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes», «Elogio del futuro» o «El porvenir de la humanidad».
IGOR PARRA (Santiago de Chile, 1958) és arqueòleg llicenciat el 1984, amb Premi Extraordinari Fi de Carrera, a la Universitat de Barcelona; palinòleg llicenciat en Evolució de Mitjans i Organismes, amb màxims honors, a l'École Pratique des Hautes Études («IIIème Section Sciences de la Viet de la Terre», París-Montpeller) el 1988, com a becari de la Comissió Interdepartamental de Ciència i Tècnica de la Generalitat de Catalunya; i doctor en Ciències EPHE («doctor europeus», Montpeller-Roma) el 1994, com a becari doctoral de la Unió Europea al Programa Europeu de Canvi Climàtic MPOC. Des del 1972 al 1974 va ser membre de les Joventuts Científiques de Xile i instructor del Centre d'Arqueologia del Museu Nacional d'Història Natural de Xile. Està especialitzat en relacions clima-producció vegetal i acció antròpica, tant en el període modern i contemporani (previsió de collites amb base en fluxos pol·línics) com en el període quaternari de zones mediterrànies. Ha estat dos cops conferenciant convidat al Capítol Espanyol del Club de Roma per exposar la seva visió del canvi climàtic abrupte natural catalitzat per l'acció antròpica moderna. És convidat des del 2022 per Eudald Carbonell a desenvolupar la teoria de l'evolució social humana (TESH) i implementar, des de la Fundació Atapuerca, el grup de treball Autoecologia Social Humana.