Es confirma l’ús sepulcral de la Cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet durant més de 4.000 anys
Notícies

Es confirma l’ús sepulcral de la Cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet durant més de 4.000 anys

Els treballs d’excavació arqueològica dirigits per l’IPHES-CERCA han posat al descobert més de 7.000 restes humanes, d’animals i objectes ornamentals des del neolític fins a l’edat del bronze

L’accés a la Sala Gran ha permès també documentar nous nivells arqueològics que indicarien que la cova podria haver estat freqüentada també pels neandertals

Entre el 4 i el 22 de desembre s’ha dut a terme la campanya d’excavació al jaciment de la Cova dels Xaragalls (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), sota la direcció del Dr. Miguel Ángel Moreno, el Dr. Josep Vallverdú i de Alfredo Suesta, investigadors de l’IPHES-CERCA i del Dr. Antonio Rodríguez Hidalgo, professor del departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de Sevilla i investigador associat a l’IPHES-CERCA.

Els treballs d’excavació i recerca han permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes, així com també gran quantitat de restes d’animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals que evidencien l’existència de diverses ocupacions de la cavitat que abarquen des del neolític fins a l’edat del bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys.

Després de diverses campanyes d’excavació dedicades a acondicionar l’accés a la cavitat i netejar la superfície interior de sediments remenats per l’activitat furtiva, s’ha aconseguit documentar nivells arqueològics intactes i molt rics en restes arqueològiques holocenes tant en el testimoni estratigràfic de la Boca C com a la nova superfície d’excavació, d’uns 20 m2, de la Boca B. Aquestes noves superfícies d’excavació permetran als investigadors conèixer en profunditat l’ús de la cavitat per part de les diferents poblacions humanes que van ocupar aquest territori.

La Cova dels Xaragalls va tenir un ús sepulcral durant més de 4.000 anys

La gran quantitat de restes esquelètiques humanes així com les restes d’animals, de fragments de recipients ceràmics i ornamentals evidencien un ús sepulcral de la cavitat durant un llarg període de temps. Segons el Dr. Antonio Rodríguez Hidalgo “sabem que aquesta cavitat era utilitzada com a cova sepulcral, era un cementiri on anaven dipositant els cossos dels difunts i es va fer servir per a això durant mil·lennis, la qual cosa genera un gran dipòsit de cadàvers humans”. Aquest ús continuat amb finalitats sepulcrals ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes. En aquest sentit, el també director de l’excavació, Alfredo Suesta, afirma que “en els contextos funeraris en cova, on els mateixos espais han estat reutilitzats durant mil·lennis, un dels reptes més complicats és intentar documentar els diferents modes d'enterrament duts a terme per les poblacions que, successivament, van ocupar el territori”. En aquest sentit, la recuperació al llarg de les últimes campanyes, d’algunes restes de bronze com la punta d'un punyal o diferents tipus de botons ornamentals, que es troben directament associades a restes esquelètiques de cavall, “seran de gran ajuda per interpretar les transformacions socioeconòmiques portades a terme durant aquests mil·lennis”, conclou l’investigador. Aquests béns, considerats de prestigi, estarien suggerint canvis en les estructures socials, principalment en les cronologies mes recents, des del calcolític fins l'edat del bronze.

Juntament amb el material recuperat en el marc del projecte de recerca actual, l’equip investigador ha integrat també l’anàlisi sistemàtic del material procedent de l’activitat furtiva anterior i que es troba dipositat en diferents museus del territori. En aquest sentit, és molt rellevant el crani trepanat cedit pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’any 2020 i del qual s’està duent a terme un aprofundit anàlisi paleopatològic i tafonòmic.

Juntament amb les restes esquelètiques humanes, durant la present campanya d’excavació també s’ha recuperat gran quantitat de restes animals, de les quals en destaquen els animals típics de la ramaderia mediterrània durant la prehistòria recent com les ovelles, cabres, porcs i vaques, a més de gossos i els ja esmentats cavalls.

Possibles evidències d’ocupació per part de grups neandertals

Durant la campanya de 2022 es va finalitzar l'obertura i condicionament de la Boca A, l'antiga entrada colmatada que donava accés a la Sala Gran, on s’han documentat diferents paquets sedimentaris pleistocens. Gràcies a això, s'ha realitzat un nou sondeig, just al costat del dut a terme durant els anys 2014 i 2015, amb l’objectiu de continuar avaluant el potencial arqueològic d’aquestes cronologies. Com a resultat, s'ha documentat un nou nivell, anterior als 15.000 anys, molt ric en carbons de grans dimensions i microvertebrats, a més d'haver-se recuperat algun fragment de macrofauna.

En les capes més antigues d’aquesta sala, també han estat registrades restes esquelètiques de cabra salvatge (Capra pyrenaica/ibex), carbons i ossos cremats anteriors als 40.000 anys. Segons, el Dr. Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA i professor de la Universitat Rovira i Virgili, aquest conjunt de restes “poden ser una de les primeres evidències de poblament neandertal en cova a les muntanyes de Prades, del mateix període de Cova Foradada i l’Abric de la Griera, a Calafell, o a jaciments mosterians més propers junt a l’Abric Romaní de Capellades”.

Finançament

La intervenció arqueològica compta amb l’autorització del propietari (Finca Grans Muralles), i el permís i la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN) I el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. La intervenció programada a la Cova dels Xaragalls forma part del projecte quadriennal de recerca de l’IPHES-CERCA “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat per la Generalitat de Catalunya. També està inclòs en el Grup de Recerca, del mateix institut, reconegut i finançat per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) “Social, cultural and biological Evolution during the Pleistocene (StEP)” (2017SGR1040).

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi.

Què són les cookies?

Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.

Acceptació de l'ús de cookies.

Cookies tècniques necessàries

Sempre actives

Les cookies tècniques són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcions bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.

Cookies analítiques

Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s'anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al vostre lloc web.