Troben gravat en pedra el mapa d'un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys
És una placa d'esquist que presenta 7 motius semicirculars que, per la forma i proporcions, poden interpretar-se com cabanes
Aquesta plaqueta es pot considerar com la primera representació d'un grup social coneguda fins a la data
Les excavacions dutes a terme al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona) han permès descobrir una singular peça d'art moble en un nivell del Paleolític Superior amb una cronologia compresa entre els 13.000 i els 14.000 anys. La peça és una placa d'esquist, de 18 cm de llarg i 8,5 d'ample, que presenta 7 motius semicirculars gravats que, per la forma i proporcions, poden interpretar-se com cabanes i constituirien la representació d'un campament de caçadors, la primera d'aquestes característiques que es documenta. Aquest estudi s’acaba de publicar a la revista PLOS ONE.
La primera campanya d'excavació al Molí del Salt es va realitzar el 1999 i els treballs han continuat de forma ininterrompuda fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet (Tarragona) i l'empresa SOREA. Sempre han estat dirigits per Manuel Vaquero, investigador de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
L'anàlisi d'aquest objecte, realitzat per Marcos García-Díez (Universitat del País Basc) i Manuel Vaquero, mostra la similitud entre les característiques formals dels motius representats a la placa i les cabanes construïdes per diversos grups de caçadors i recol·lectors que coneixem a través de l'etnografia (boiximans del Kalahari, aborígens australians ...). El nombre de cabanes, set, coincideix també amb el noombre habitual d'una banda de caçadors prehistòrics.
Aquesta peça constitueix una singularitat en el panorama de l'art paleolític, en el qual predominen les figures d'animals i els signes abstractes. D'altra banda, ens parla d'un art profà, allunyat de les implicacions ideològiques que sovint s'atribueixen a les representacions paleolítiques. "Tenint en compte que els campaments són la manifestació espacial de l'estructura social dels caçadors, la plaqueta del Molí del Salt es pot considerar com la primera representació d'un grup social coneguda fins a la data", puntualitza Manuel Vaquero.
"L'estudi del gravat mostra, a més, que tots els motius es van dur a terme amb la mateixa eina i utilitzant la mateixa tècnica, cosa que indica que el gravat va ser realitzat per un únic individu en un curt espai de temps", ha afegit Marcos García-Díez. "Això suggereix que el gravat estaria mostrant una realitat que l'artista hauria contemplat davant els seus ulls en el moment de la representació", comenta. Es tractaria, per tant d'un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l'art, amb la particularitat que en aquesta ocasió estem per primera vegada davant d'un paisatge exclusivament humà.
Referència bibliogràfica
García-Diez, M., Vaquero, M. "Looking at the Camp: Paleolithic Depiction of a Hunter-Gatherer Campsite". PLOS ONE (http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0143002)