Un innovador sistema d’anàlisi permet establir el dimorfisme sexual present al crani humà modern
Un equip internacional liderat per l’IPHES-CERCA estableix un revolucionari sistema d’anàlisi per tal d’identificar el dimorfisme sexual present al crani humà modern
Els resultats d’aquest estudi han estat publicats a la prestigiosa revista Scientific Reports, després d’analitzar més de 228 cranis humans corresponents a poblacions ancestrals d’Europa, d’Àfrica i d’Amèrica
L’existència del dimorfisme sexual als esquelets humans i la seva importància per a la investigació sobre l’evolució humana ha sigut àmpliament acceptada per part de la comunitat científica. Són molts els estudis que intenten escatir quins són els indicadors més fiables per tal de conèixer les diferències anatòmiques entre homes i dones.
En aquest sentit, un equip internacional liderat per Antonietta Del Bove, investigadora predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i a l’IPHES-CERCA, ha presentat un innovador sistema d’anàlisi quantitatiu, basat en la combinació de la morfometria geomètrica i l’anàlisi estadístic multivariant, que permet definir quins són els indicadors més fiables a l’hora d’establir el dimorfisme sexual del crani humà modern.
Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la prestigiosa revista internacional Scientific Reports, després d’analitzar més de 228 cranis humans moderns corresponents a poblacions ancestrals europees, africanes i americanes. La col·laboració internacional ha sigut cabdal per tal de desenvolupar aquest treball que ha implicat també als investigadors Lumila Menéndez (Universitat de Bonn i Universitat de Vienna), Giorgio Manzi (Universitat de Roma La Sapienza), Jacopo Moggi-Cecchi (Universitat de Florència), Carlos Lorenzo (URV-IPHES) i Antonio Profico (Universitat de Pisa).
Un nou mapa del dimorfisme sexual del crani humà
L’estudi del dimorfisme sexual del crani humà té importants implicacions en el camp de l’evolució humana i de l’osteologia humana. Actualment, la identificació del sexe a partir de la morfologia cranial es basa amb la inspecció visual manual de característiques anatòmiques identificables, fet que pot generar biaixos subjectius producte de l'experiència de l’investigador/a. La principal aportació del treball que aquí es presenta és que, per primera vegada, s’ha generat un mapa basat en diferents punts de referència que permet automatitzar la detecció de la senyal de dimorfisme sexual en el crani humà modern. Per tal de generar aquest mapa s’ha utilitzat una mostra de 228 cranis humans moderns procedents de diferents àrees geogràfiques del món, per tal d’identificar quines regions cranials són més sexualment dimòrfiques tenint en compte la forma i el tamany. «Els resultats del nostre estudi ens mostren que les regions glabel·lars i supraciliars, l’apòfisi mastoides i la regió nasal són els trets sexualment més dimòrfics», comenta Antonietta Del Bove, investigadora de la URV – IPHES i autora principal de l’estudi. I és que, sorprenentment, l’estudi posa en qüestió a d’altres trets dimòrfics prèviament establerts. «Hem comprovat que la regió occipital del crani, que històricament es considerava com un dels cinc punts dimòrfics fonamentals, no és rellevant per tal de distingir el sexe de l’individu», afegeix.
Implicacions per a l’estudi del dimorfisme sexual durant l’evolució humana
El dimorfisme sexual és un element molt important per a l’estudi de l’evolució humana i permet als investigadors/es conèixer les diferències anatòmiques entre mascles i femelles. Segons el Dr. Carlos Lorenzo, el professor de prehistòria de la URV – IPHES «en aquest estudi hem analitzat 228 cranis d’humans actuals per identificar quines parts són les que presenten més diferències». Tot i això, «el nivell i els patrons de dimorfisme sexual són diferents entre les diverses espècies de primats i han anat canviant al llarg de l’evolució humana. De fet, els humans actuals es caracteritzen per un dimorfisme sexual moderat, inferior si el comparem amb el d’espècies més antigues d’hominins», puntualitza. És per això que l’objectiu de l’equip de recerca és aplicar aquest nou sistema d’anàlisi a d’altres parts anatòmiques de l’esquelet humà i també aplicar-lo a d’altres espècies d’hominins més antics.
Referència:
Del Bove, A., Menéndez, L., Manzi, G. et al. Mapping sexual dimorphism signal in the human cranium. Scientific Reports 13, 16847 (2023). https://doi.org/10.1038/s41598-023-43007-y