Els treballs d’excavació a quatre jaciments arqueològics al terme municipal de la Febró posen de relleu la importància de les Muntanyes de Prades per a la prehistòria catalana

Els treballs arqueològics realitzats durant aquest mes de maig i juny al terme municipal de la Febró, comarca del Baix Camp, han posat de relleu la importància de les Muntanyes de Prades pel coneixement de la prehistòria catalana. La recerca arqueològica s’ha realitzat en quatre punts diferents del sistema càrstic, concretament a la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila, on s’ha documentat un dels conjunts d’art postpaleolític més importants de l’Arc Mediterrani, també a la boca d’en Prunera, a la Cova de les Borres i a la Cova Serena. Aquest conjunt d’actuacions permeten a l’equip investigador obtenir dades molt rellevants sobre els últims caçadors-recol·lectors de les Muntanyes de Prades.

Treballs a la Cova de la Vila

Els treballs d’excavació a la Cova de la Vila s’han concentrat en dos punts: a la Sala dels Gravats i a la boca d’en Prunera. A la Sala dels Gravats, els treballs d’excavació han permès documentar una successió estratigràfica de dos nivells arqueològics, els quals han proporcionat materials de diversa naturalesa, d’entre els quals en destaquen els carbons. Caldrà esperar si la cronologia que s’obtingui d’aquests carbons és coincident amb la seriació gràfica dels gravats presents a les parets de la cavitat. Paral·lelament, també s’ha realitzat, gràcies a un projecte finançat per la Fundación Palarq, la documentació mitjançant fotografia ultraviolada, la luminiscència de les concrecions i els gravats prehistòrics.

A banda dels treballs a la Sala dels Gravats, l’equip de treball ha realitzat també una intervenció a la boca d’en Prunera, formalment la cavitat que dona nom a la Cova de la Vila. En aquest cas s’ha realitzat un sondeix arqueològic en el passadís de la sala I i II així com també un sondeig a l’entrada de la cavitat.

Treballs a la cova Serena

Els treballs a la Cova Serena han consistit en continuar amb el sondeig iniciat l’any passat amb l’objectiu d'avaluar-ne el potencial arqueològic i realitzar un sondeig a l’interior de la boca de la cavitat per tal de documentar millor els nivells arqueològics datats al voltant dels 4.800 anys. Alhora, aquests treballs permetran als investigadors realitzar reconstruccions paleoambientals i modelitzar l'evolució de les condicions paleoecològiques dels darrers 10.000 anys a les Muntanyes de Prades, complementant les informacions obtingudes a la Cova de les Borres.

Treballs a la cova de les Borres

La intervenció a la Cova de les Borres té per finalitat excavar una porció del jaciment en el que hi afloren ben enterrats els nivells arqueològics del conjunt I. Els nivells arqueològics del conjunt I contenen micròlits geomètrics, característics de conjunts lítics molt poc coneguts en el registre arqueològic català del límit Pleistocè-Holocè (entre els 13.000 i els 11.400 anys). Durant aquest mes de juny, els treballs s’han concentrat en realitzar un nou sondeig en un altre punt d’aquest extens jaciment amb l’objectiu d’explorar la seva successió estratigràfica i detectar nous nivells arqueològics. D’entre els resultats més interessants obtinguts fins ara hi ha l’exhumació d’estructures arqueològiques com fogars i murs en forma de sòcols de línies de roques calcàries en la superfície d’excavació.

Malauradament, el jaciment de la Cova de les Borres ha estat malmès per l’oratge i ha perdut la seva protecció que havia estat finançada pel programa LEADER assolit per l’ajuntament de la Febró. L’equip responsable dels treballs reclamen una nova protecció de la superfície d’excavació.

Jornada de portes obertes

El dissabte 24 de juny es portarà a terme una jornada de portes obertes, en col·laboració amb l’ajuntament de la Febró. Hi haurà dues sortides de grup una a les 10 i altre a les 12 del matí, davant de l’ajuntament de la Febró, per arribar a peu als jaciments. Es poden fer les inscripcions aquí.

Un equip multidisciplinari per formar noves generacions d'arqueòlegs

Els treballs d’excavació en aquest conjunt de jaciments està dirigit pels investigadors Diego Lombao (GEPN-AAT, Universidad de Santiago de Compostela), José Ramón Rabuñal (Universitat d’Alacant i Universidad de Aarhus), Antonio Rodríguez-Hidalgo (IPHES-CERCA), María Soto (Universidad Autónoma de Madrid i Madrid Institute for Advanced Study (MIAS) i Josep Vallverdú (IPHES-CERCA).

L’equip de treball està format per més de 20 estudiants voluntaris i personal predocotral i doctoral contractat. A la cova de la Vila han participat estudiants del màster de la URV (Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana -Erasmus Mundus-IMQP) i personal contractat predoctoral i doctoral de l’IPHES-CERCA. En les intervencions de la cova de les Borres i cova Serena, l’equip de treball és molt divers i orientat a la formació d’estudiants de grau. La seva procedència és de diverses institucions catalanes (Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya) i altres institucions acadèmiques nacionals i internacionals (Universidad Autónoma de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, Universidad de Murcia, Universidad de Zaragoza, Universidad de Sevilla i l’Aarhus University de Dinamarca). En aquest sentit, els estudiants voluntaris han rebut formació en tècniques d'excavació i documentació arqueològica (fotografia, fotogrametria 3D), en topografia i estratigrafia dels jaciments, i han desenvolupat tasques de laboratori, entre les quals s'inclou el revisat, neteja, siglat i anàlisi i classificació de materials arqueològics.

Finançament

Les intervencions arqueològiques a la capçalera del riu Siurana formen part del projecte de recerca "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona" (CLT009/18/00053) del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), la Fundación Palarq amb el projecte "Imágenes digitales por luminiscencia UV-Vis y fechas radiocarbón de las manifestaciones gráficas prehistóricas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila", el projecte "Group of Analyses on Socio-ecological Processes, Cultural Changes and Population dynamics during Prehistory (GAPS)" (2017 SGR 836 - Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR), i el projecte "MobiLithics: Fingerprinting the Exploitation of Stone Resources" de la Universidad Autónoma de Madrid y el Madrid Institute for Advanced Study. Compten també amb el suport econòmic i logístic de l'Ajuntament de La Febró.