Descobreixen una nova espècie de petit llop a Orce
El seu nom és Canis orcensis, pesaria entre 15 i 20 kg i va viure fa 1,6 milions d'anys a la localitat andalusa que li ha donat el nom
El jaciment de Venta Micena, situat al municipi d'Orce (Baza, Granada), datat en 1,6 milions d'anys d'antiguitat, conserva un dels millors registres paleontològics de fauna de grans mamífers quaternaris d'Europa i del món. Descobert per la ciència fa 45 anys per un equip investigador de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, liderat pel Prof. Josep Gibert, Orce s'ha convertit en un dels punts de referència mundial de la Paleontologia i la Prehistòria. La raó és que allà es troben les evidències de presència humana més antigues d'Europa occidental; han estat localitzades en els jaciments de Barranco León i Fuente Nueva 3, datats en 1,4 i 1,3 milions d'anys d'antiguitat. Es tracta d’una dent humana fòssil, abundants pedres tallades i marques deixades pel seu ús en els ossos dels animals dels quals s'alimentaven aquests remots avantpassats nostres.
En aquest context, Venda Micena, Orce i tota la conca de Baza segueixen proporcionant noves troballes. Ara, un equip de paleontòlegs liderat per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han descrit una nova espècie de llop de mida petita, d’entre 15 i 20 kg, datat en 1,6 milions d'anys. El seu nom és Canis orcensis, en homenatge a la localitat d'Orce, que gairebé mig segle després de l'inici de les investigacions paleontològiques, mai se li havia dedicat el nom d'una espècie.
El descobriment s'ha donat a conèixer avui en un article publicat a la revista Comptes Rendus Palevol. Juntament amb Bienvenido Martínez-Navarro signen Saverio Bartolini Lucenti de la Universitat de Florència; Mª Patrocini Espigares, Sergio Ros-Montoya i Paul Palmqvist, de la Universitat de Màlaga, i Joan Madurell-Malapeira, de l'Institut Català de Paleontologia (ICP).
Aquest equip ha reinterpretat totes les restes fòssils del jaciment corresponents al gènere Canis, i han comprovat que les seves dades anatòmiques i mètriques difereixen dels registres clàssics de l'espècie Canis etruscus, descrita el 1877 a Itàlia, i es relacionen més estretament amb els de l'espècie posterior Canis mosbachensis, descoberta el 1925 en el jaciment de Mosbach a Alemanya, i està present també a Barranco León i Fuente Nueva 3, aquests dos últims a Orce. "Ara bé, la nova espècie identificada a Venta Micena és diferent, ja que es caracteritza -assegura Bienvenido Martínez-Navarro- per una dentició amb tendència a l’hipercarnivorisme, cosa que indica que consumia més carn de vertebrats que altres cànids del Plistocè inferior de mida similar, els seus hàbits dietètics eren més omnívors, amb més consum de vegetals".
Aquesta conclusió, basada en l'estudi comparatiu de la seva morfologia cranidental, "es recolza també en evidències geoquímiques, com l'abundància d'isòtops estables de nitrogen en els fòssils, que indiquen uns hàbits força carnívors del petit llop", precisa el mateix paleontòleg de l'IPHES.
Venta Micena és un jaciment paleontològic amb unes dimensions úniques. Es tracta d'un nivell horitzontal fèrtil d'un metre de gruix, que es pot seguir en superfície durant 2,5 km. S'ha calculat que té més d'1 km2 amb fòssils, és a dir, més d'un milió de m2 amb restes paleontològiques, amb una mitjana de registre de més de 60 fòssils per m2. "Probablement es tracta del jaciment paleontològic més ric del Quaternari del món. Per això, s'ha convertit en una de les localitats més estudiades del continent", explica Bienvenido Martínez-Navarro.
El seu registre de grans mamífers fòssils és molt divers, amb abundància de mamuts, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols grans i petits, dues espècies de búfals i quatre espècies de bòvids més petits, conjuntament amb una varietat de carnívors molt espectacular, entre els quals s'inclouen dues espècies de tigres de dents de sabre, una pantera i un linx, entre els fèlids, una hiena gegant, la famosa Pachycrocuta brevirostris, un ós, un teixó i tres espècies de cànids, que comprenen una guineu, un licaó i el petit llop Canis orcensis. A això cal afegir-hi dues espècies de conills, cinc de rosegadors, alguns insectívors (musaranyes) i altres vertebrats, entre ells escasses restes d'aus aquàtiques.
"Gràcies a aquesta extraordinària quantitat de fòssils, durant gairebé mig segle s'han realitzat infinitat d'estudis d'índole taxonòmica, tafonòmica, biogeoquímica, ecològica, etc., alguns d'ells de gran projecció científica internacional", remarca el paleontòleg de l'IPHES-CERCA i URV.
Referència bibliogràfica
Martínez-Navarro B., Bartolini Lucenti S., Palmqvist P., Ros-Montoya S., Madurell-Malapeira J. & Espigares M. P. 2021. A new species of dog from the Early Pleistocene site of Venta Micena (Orce, Baza Basin, Spain). Comptes Rendus Palevol 20 (17): 297-314.