Troben un ancestre fòssil del llop de les sabanes africanes, a Dmanisi
Era un gos superdepredador hipercarnívor de grans dimensions que presenta el comportament social altruista més desenvolupat entre tots els carnívors
El jaciment de Dmanisi a Geòrgia, Caucas, situat entre el mar Negre i el Caspi, datat en 1,8 milions d'anys, és mundialment conegut perquè allà es van trobar les primeres evidències de presència humana fora d'Àfrica. Es basen en la troballa de cinc cranis humans molt complets al costat d’abundants restes fòssils d'esquelet postcranial i una important quantitat de pedres tallades i utilitzades pels nostres avantpassats.
Dmanisi també mostra un dels millors registres de fauna fòssil del Plistocè inferior en tot el continent euroasiàtic. En aquest context, la investigació sobre els carnívors fòssils desenvolupada per un equip internacional ha descrit, per primera vegada, diversos exemplars de dents, corresponents a un llop fòssil hipercarnívor de grans dimensions, adscrit a l'espècie Canis (Xenocyon) lycaonoides, que és l’avantpassat del llop pintat que actualment pobla les sabanes africanes, el gos salvatge africà. Aquesta troballa ha estat publicada a la revista Scientific Reports, del grup Nature.
Aquest estudi ha estat liderat pel paleontòleg florentí Saverio Bartolini Lucenti, juntament amb Lorenzo Rook, de la Universitat de Florència; David Lordkipanidze, del Museu Nacional de Geòrgia, a més dels paleontòlegs Joan Madurell-Malapeira de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Paul Palmqvist de la Universitat de Màlaga (UMA), i Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA adscrit a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), que, conjuntament amb S. Bartolini Lucenti, han estat els coordinadors de la investigació.
Les anàlisis anatòmiques i morfomètriques dels espècimens fòssils de Dmanisi, juntament amb dades provinents de tot el món, mostren que aquesta espècie era un gos superdepredador hipercarnívor de grans dimensions, cosa que suggereix que es tractava d'una espècie similar a l'actual, present a l’Àfrica, el gos salvatge africà, el qual presenta el comportament social altruista més desenvolupat entre tots els carnívors. Per descomptat, Canis (Xenocyon) lycaonoides va ser una espècie important en l'escenari ecològic on els primers representants del gènere Homo van sobreviure i van evolucionar.
A diferència d'altres cànids de grans dimensions, com els llops comuns, era capaç de mostrar atenció social a altres membres del seu grup, com queda palès en un crani patològic, molt complet, de Canis (Xenocyon) lycaonoides exhumat en el jaciment espanyol de Venta Micena el 1995 i datat en 1,6 milions d'anys, l'espècimen VM7000, exposat al Museu d'Orce (Granada). Aquest crani és asimètric i mostra la manca de diverses dents, cosa que impossibilitaria a l'individu participar en la caça. Malgrat això, va sobreviure diversos anys gràcies a l'ajuda de la resta del grup de cànids.
Curiosament, la cura social altruista també es va descriure en els humans fòssils registrats a Dmanisi a partir d'un crani i d’una mandíbula desdentada, espècimens D3444/D3900, corresponents a un individu humà ancià, al qual l'aliment li van haver de subministrar els seus congèneres. Això suggereix un comportament paral·lel en els humans i aquest gran carnívor.
El seu origen
L'origen dels gossos de caça africans cal buscar-lo a l’Àsia. Aquestes formes van aparèixer a la Xina als inicis del Plistocè, fa al voltant de 2,5 milions d'anys, i després es van dispersar per Europa i Àfrica al voltant de l'edat del jaciment de Dmanisi, fa entre 2 i 1,8 milions d'anys. Curiosament, els humans, procedents d'Àfrica, van emigrar al mateix temps a Euràsia, seguint la mateixa ruta, però en sentit contrari. Finalment, aquests gossos salvatges van desaparèixer d'Europa i d’Àsia un milió d'anys després, durant la transició del Plistocè inferior al mitjà, fa entre 800.000 i 900.000 anys, però van sobreviure a l'Àfrica fins als nostres dies.
Els hominins i els llops pintats fòssils, Canis (Xenocyon) lycaonoides, tots dos registrats a Dmanisi a l'inici de la seva dispersió pel Vell Món, són les úniques dues espècies de mamífers del Plistocè inferior amb un comportament altruista demostrat cap als membres del seu grup, un tema discutit durant més d'un segle en biologia evolutiva.
Referència bibliogràfica
Bartolini Lucenti, S., Madurell-Malapeira, J., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P., Lordkipanidze, D., Rook, L., 2021. The early hunting dog from Dmanisi with comments on the social behaviour in Canidae and hominins. Scientific Reports, DOI. 10.1038/s41598-021-92818-4