Les excavacions d’enguany a l'Abric Romaní revelen un campament de tardor o hivern de comunitats neandertals caçadores de cérvols de fa 60.000 anys
S’han descobert nous negatius de fusta i gràcies a la seva fotogrametria es podrà saber més ràpid si entre ells hi ha eines elaborades amb aquest material
Fa 60.000 anys a l'entorn del poble de Capellades (Anoia) un grup de poblacions neandertals van estar buscant aliments. Les restes del que van menjar, i d’altres activitats quotidianes que van realitzar en aquest indret, han estat documentades aquest estiu durant la campanya anual d’excavacions que ha dut a terme a l'Abric Romaní un grup de 20 arqueòlegs i arqueòlogues sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu dels treballs efectuats durant aquest agost ha estat recuperar les restes abandonades d’aquells individus, testimoni del passat prehistòric d'aquest paratge.
Per aquest motiu, la campanya s'ha centrat en l'excavació del nivell Ra, un dels més singulars dels que s'han intervingut els últims anys. En aquest estrat es registra el final d'un període glacial, el moment més fred documentat fins ara en el dipòsit de més de 10 metres de profunditat excavat a l'Abric Romaní. S'han localitzat les restes de com a mínim tres cérvols, dels quals s'han trobat apilats en una mateixa àrea fragments dels seus caps, fet que ens indica que es tracta d'un esdeveniment molt específic. Aquesta ocupació es va donar a la tardor o hivern ja que els tres animals presenten astes de grans proporcions sense desmogar i se’ls hi solen caure a la tardor o a l’hivern. Escampades per tota la superfície s’han localitzat les restes de l'esquelet postcranial dels mateixos animals que van ser fracturades pels propis neandertals, ja que les trencaven per obtenir el moll de l'os, un nutrient important que era font de greix i proteïnes per a les poblacions caçadores i recol·lectores prehistòriques.
Junt als fragments de fauna les eines de pedra que s'han identificat també son abundants. Estan elaborades principalment sobre sílex, però a més es van emprar el quars, la calcaria i el gres com a matèries primeres predominants. M. Gema Chacón, codirectora de l'excavació, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV destaca: "Al nivell Ra hem observat una gran diversitat de mètodes de talla emprats pels grups neandertals. A més, hi ha un gran nombre de restes retocades, que són exclusivament denticulats, eines de pedra amb vores similars als ganivets actuals de serra. Aquests instruments polivalents estan relacionats amb l’àmplia diversitat de tasques que es van desenvolupar durant l'ocupació d’aquest estrat".
Alhora, Josep Vallverdú, codirector de l’excavació, investigador també de l’IPHES-CERCA i professor associat de la URV, comenta que enguany s'han trobat les restes de més de 15 fogars. “Això és molt habitual en el registre de l’Abric Romaní i aporta important informació sobre l'espai que ocuparen en aquest jaciment les comunitats neandertals i la seva distribució”.
Un altre aspecte que ha remarcat Vallverdú és que “en el nivell Ra, seguint la dinàmica de les dues campanyes anteriors, s'han descobert abundants negatius de fusta. L'alt contingut de carbonat càlcic a l'aigua de la zona de Capellades va fer que els elements vegetals quedessin envoltats del carbonat i un cop la matèria orgànica es podria se'n conservà l’empremta de la branca o tronc”. Aquests elements no són fàcils d'estudiar ni d'extreure. Per aquesta raó, “aquesta campanya s'ha desenvolupat un programa, recolzat per la tècnica en fotografia de l’IPHES-CERCA Maria Guillén, per realitzar la fotogrametria d'aquests elements. Aquestes tècniques ens permetran tenir les restes en format digital i, fins i tot, fer-ne impressions 3D”, indica el mateix arqueòleg.
Palmira Saladié, codirectora de l’excavació, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV, afegeix: "L’ús d’aquetes tècniques ens permetrà a la vegada reduir la despesa en la restauració i conservació de les restes i en el seu emmagatzematge. Però, sobretot, ens facilitarà fer-ne l'estudi de forma molt més immediata, per tal de contrastar si entre aquests elements s'hi troba alguna eina elaborada pels neandertals. La conservació de negatius de fusta és un dels trets més singulars d'aquest de l’Abric Romaní, ja que les eines elaborades amb aquest material són escasses en el registre fòssil del paleolític".
Des que es van iniciar les intervencions modernes en aquest jaciment, l'any 1983, s’ha intervingut en una superfície de 300 m2, cosa que ha permès identificar. milers de restes arqueològiques, entre les que destaquen les eines de pedra, ossos d'animals, restes vegetals i fogars. L’equip investigador, encapçalat un any més pel Dr. Eudald Carbonell, investigador de l’IPHES-CERCA i catedràtic de Prehistòria de la URV, remarca les importants inferències conductuals de les comunitats neandertals que s’han pogut establir al llarg d'aquests 39 anys gràcies als resultats obtinguts amb les excavacions a l’Abric Romaní.
En aquesta línia, Carbonell posa èmfasi en la celebració que significarà l'any vinent arribar a la 40ª excavació a l'Abric Romaní, un referent internacional en l'estudi del estil de vida neandertal. Palmira Saladié puntualitza que "les intervencions arqueològiques en aquest jaciment ens han permès entendre la complexitat neandertal. Aquests individus vivien en grups coordinats i, igual que Homo sapiens, cooperaven en les tasques de subsistència". De cara al pròxim estiu, l’equip investigador té la intenció d’encetar els treballs arqueològics en un nou nivell, l'S de 62.000 anys d’antiguitat.
A l'excavació d’enguany només hi han participat 20 persones, un nombre baix tenint en compte campanyes anteriors, que podria doblar-se. Aquesta limitació ha estat conseqüència de la situació d'emergència sanitària actual provocada per la Covid-19. Prèviament a l’inici del treball de camp, es van realitzar tests serològics a tot l’equip. Afortunadament, la campanya es va dur a terme sense incidències.
L’equip l’han integrat principalment membres de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili, tot i que també s'ha comptat amb estudiants de la Universitat Complutense de Madrid, de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Università de la Sapienza (Roma). La intervenció s’emmarca en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat. La campanya ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/18/00054), l'Ajuntament de Capellades i la donació de l’empresa Romanyà Valls S.A.