A més de 2.000 metres: la Cova 338 redefineix la prehistòria dels Pirineus

Un equip de recerca internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha documentat la cova prehistòrica amb ocupacions humanes intenses situada a més altitud coneguda fins ara als Pirineus. El jaciment, conegut com a Cova 338 i situat a 2.235 metres sobre el nivell del mar a la vall de Núria (Queralbs, Ripollès), constitueix actualment el jaciment prehistòric d’alta muntanya més important documentat a la serralada.

La recerca mostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC, aporta noves evidències sobre l’explotació dels recursos d’alta muntanya durant la prehistòria i qüestiona la idea tradicional que aquestes zones només van ser utilitzades de manera esporàdica o marginal. Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en diverses fases diferenciades, separades per períodes d’abandonament, fet que apunta a un ús planificat i recurrent de l’espai.

L’estudi s’ha publicat a la revista científica Frontiers in Environmental Archaeology. Liderat per Carlos Tornero, catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador de l’IPHES-CERCA, ha comptat també amb la participació d’investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Granada, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), entre altres institucions.

Una ocupació intensa i organitzada en plena alta muntanya

Durant dècades, la recerca arqueològica ha interpretat els espais situats per sobre dels 2.000 metres d’altitud com a territoris marginals, ocupats de manera puntual. La Cova 338 trenca aquest model.

Les excavacions en extensió dutes a terme entre 2021 i 2023 han revelat «una seqüència arqueològica excepcional, amb nombroses estructures de combustió, restes faunístiques, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure», explica Carlos Tornero. «Per primera vegada als Pirineus es documenten ocupacions prehistòriques d’alta muntanya d’una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d’activitats i per l’explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat».

Entre els materials recuperats destaquen també dos penjolls, un d’elaborat amb una petxina marina (Glycymeris) i un altre amb una dent d’os bru, que evidencien pràctiques d’ornamentació personal. El primer presenta paral·lelismes amb altres jaciments de Catalunya, mentre que el segon és un element molt menys habitual, possiblement vinculat a un significat simbòlic específic.

«La Cova 338 ens obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus. Durant molt de temps s’ha assumit que aquests espais eren zones marginals. El que documentem aquí és una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals», destaca Carlos Tornero.

Les evidències recuperades indiquen que els fragments minerals eren introduïts a la cova i posteriorment fragmentats o processats en el seu interior, fet que suggereix una explotació sistemàtica de minerals rics en coure en un entorn d’alta muntanya durant el neolític final i l’edat del bronze. Aquestes dades situen la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes amb aquest tipus d’activitat a l’Europa occidental.

L’anàlisi espacial del jaciment mostra una clara organització interna de les activitats, amb estructures i àrees diferenciades. En aquest sentit, els investigadors interpreten la cova com un espai logístic integrat dins de sistemes de mobilitat estacional ben estructurats, als quals les comunitats humanes tornaven de manera recurrent per desenvolupar activitats específiques.

“La muntanya no era un límit, sinó un territori actiu dins de l’organització econòmica i territorial de les comunitats prehistòriques”, assenyala Eudald Carbonell, investigador de l’IPHES-CERCA i coautor de l’estudi.

Un projecte de recerca en condicions extremes

La recerca s’emmarca en el projecte Arrels, un programa impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i liderat per la UAB i l’IPHES-CERCA, centrat en l’estudi de les arrels prehistòriques de la mobilitat i l’ocupació humana a l’Alt Ripollès.

Les excavacions a la Cova 338 han suposat un repte logístic important, ja que l’accés a la cavitat només és possible a peu des de la vall de Núria i no es pot utilitzar cap suport motoritzat, fet que ha obligat a transportar manualment tots els materials i sediments generats durant els treballs.

“Fer una excavació arqueològica amb estàndards científics actuals en aquestes condicions és extraordinàriament exigent”, explica Tornero. Els treballs han incorporat metodologies d’alta resolució, com el registre tridimensional de tots els materials, el mostreig sistemàtic dels sediments i tècniques com el rentat i la flotació, que permeten recuperar fins als vestigis més petits i obtenir una informació molt precisa sobre les activitats desenvolupades a la cova.

Atesa la importància científica i l’excel·lent estat de conservació, el jaciment ha estat protegit i restringit per garantir la preservació dels dipòsits i facilitar el desenvolupament de futures investigacions.

Els treballs han estat possibles gràcies també al suport logístic i institucional de l’Ajuntament de Queralbs i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que han facilitat el desenvolupament de les intervencions en aquest entorn d’alta muntanya.

Referent per a la prehistòria europea

Els investigadors consideren que la Cova 338 esdevé una referència clau per comprendre l’ocupació humana de l’alta muntanya pirinenca i l’explotació dels seus recursos durant la prehistòria recent.

“Aquest jaciment demostra que els Pirineus no eren un territori marginal per a les comunitats prehistòriques, sinó un espai plenament integrat dins de les seves estratègies de mobilitat i explotació del territori”, conclou Tornero.

Els resultats obren noves línies de recerca sobre el paper dels ambients alpins en les societats prehistòriques i sobre les primeres formes d’explotació de recursos minerals a l’alta muntanya.

Font de finançament:

Aquesta recerca està finançada a través del projecte liderat per Carlos Tornero i Eudald Carbonell «Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: projecte arqueològic 2022–2025» (codi CLT009/22/00060; AGAUR-DGPC, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya) i ha comptat amb el suport logístic i institucional de l’Ajuntament de Queralbs i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que han facilitat el desenvolupament de les intervencions en aquest entorn d’alta muntanya.

Referència bibliogràfica

Tornero, C., Díez-Canseco, C., Soler, R., Calvo, S., Delgado-Raack, S., Messana, Ch., Montes-Landa, J., Morales, J.I., Picornell-Gelabert, Ll., Soriano, E. And Carbonell, E. (2026). «Beyond 2,000 meters, first evidence of intense prehistoric occupation in the Pyrenees». Frontiers in Environmental Archaeology. 5:1811493. https://doi.org/10.3389/fearc.2026.1811493