Els neandertals de l'Abri Suard van utilitzar ossos com a eines
Un estudi liderat pel CENIEH i amb participació de personal investigador de l'IPHES-CERCA documenta més de 60 útils ossis en aquest jaciment francès i revela una explotació tècnica complexa de les restes animals
El Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) ha liderat un estudi publicat a la revista Journal of Paleolithic Archaeology que documenta per primera vegada l'ús d'eines òssies per part de neandertals al jaciment d'Abri Suard (Charente, sud-oest de França). El treball, encapçalat per l'investigador del CENIEH Edgar Téllez, ha comptat amb la participació de diferents institucions espanyoles i franceses, entre elles l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). En aquest context, destaca la participació del Dr. Diego López-Onaindia, investigador de l’IPHES-CERCA i director del projecte d’estudi dels jaciments de La Chaise-de-Vouthon i del Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l'Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l'IPHES-CERCA. Entre altres, aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Musée d’Angoulême i al suport del Service Régional de l’Archéologie – Nouvelle-Aquitaine (França).
L'estudi ha identificat almenys 62 retocadors i 3 percussors tous elaborats sobre os entre més de 6.000 restes faunístiques analitzades, cosa que evidencia una explotació tècnica complexa i planificada dels recursos animals. Els retocadors són fragments ossis utilitzats per afinar els talls d'eines de pedra, mentre que els percussors tous permetien controlar millor l'extracció d'ascles. A Abri Suard, la majoria d'aquests útils mostren empremtes compatibles amb el retoc de sílex i quarsita, les matèries primeres més habituals al jaciment.
Aquestes eines van ser fabricades principalment amb ossos de ren i cavall, i en alguns casos amb ossos de rinoceront llanut. Molts d'ells presenten marques de tall i fractures associades al consum de carn i medul·la, cosa que indica que les restes animals van ser reutilitzades de forma sistemàtica com a instruments de treball.
Ossos de rinoceront i dents de cavall com a eines
Entre les troballes més singulars destaca la identificació de percussors tous elaborats sobre ossos de rinoceront, un tàxon molt poc representat en les indústries òssies paleolítiques europees. La seva presència suggereix decisions tècniques deliberades, aprofitant les propietats físiques d'aquests ossos grans i densos per suportar impactes forts.
Un altre element especialment rellevant és un retocador realitzat sobre un molar de cavall, que constitueix un dels exemples més antics coneguts d'aquest tipus d'eina fins a la data i que estudis experimentals recents suggereixen com a suports molt eficaços per al retoc de sílex, cosa que encaixa amb les empremtes observades en aquest molar.
La selecció dels suports per a la utilització d'aquests ossos
L'anàlisi mostra, a més, que els neandertals d'Abri Suard van recórrer sobretot a ossos llargs, falanges i calcanis, elements anatòmics que ofereixen bones propietats mecàniques i una subjecció estable durant la percussió. Aquesta selecció no sembla aleatòria i reforça la idea d'una gestió acurada i versàtil dels recursos animals disponibles.
El jaciment d'Abri Suard forma part del complex kàrstic de La Chaise-de-Vouthon i es coneix des de finals del segle XIX, quan ja es van identificar restes humanes neandertals en la seva seqüència estratigràfica pertanyents a diversos individus adults i juvenils. Fins ara, la presència d'eines d'os a Abri Suard mancava d'un estudi detallat, per la qual qual cosa aquest nou treball integra les dades zooarqueològiques, tafonòmiques i tecnològiques i situa el jaciment dins del creixent grup d'enclaus europeus del Paleolític mitjà que documenten una explotació intensiva i tècnicament especialitzada de la matèria òssia per part dels neandertals.
En conjunt, els resultats apunten que els mateixos animals proporcionaven carn, medul·la i suports per a la fabricació d'útils de pedra. Lluny d'un ús purament oportunista de les restes, la indústria òssia d'Abri Suard reflecteix comportaments planificats i, novament, una notable capacitat d'adaptació tècnica en algunes de les poblacions neandertals més antigues d'Europa occidental.
Referència bibliogràfica
Téllez, E., Rodríguez-Hidalgo, A., Doyon, L. et al. Middle Paleolithic Bone Technology at the Abri Suard Site (Charente, France). J Paleo Arch 9, 17 (2026). https://link.springer.com/article/10.1007/s41982-026-00258-1