Noves datacions de la Sima del Elefante aporten claus sobre la formació d’aquest jaciment
L’IPHES-CERCA participa en un estudi que presenta les primeres datacions obtingudes mitjançant la combinació de les tècniques de Ressonància Paramagnètica Electrònica i Sèries de l’Urani en dents fòssils del nivell TE19
Els resultats permeten afinar el marc cronològic d’aquest enclavament de la sierra d’Atapuerca i aporten noves dades sobre els processos que el van configurar
Un equip internacional liderat per Davinia Moreno, investigadora del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), ha obtingut les primeres datacions de dents fòssils procedents del nivell TE19 del jaciment de la Sima del Elefante (sierra de Atapuerca, Burgos), mitjançant les tècniques de Ressonància Paramagnètica Electrònica (ESR) i sèries de l’Urani (US). Els resultats, publicats a la revista L’Anthropologie, permeten refinar la cronologia d’aquesta part de la seqüència estratigràfica i aporten nova informació sobre els processos de formació del jaciment.
L’IPHES-CERCA ha participat en el treball a través dels investigadors Rosa Huguet i Xosé Pedro Rodríguez-Álvarez, coordinadors de les excavacions al jaciment de la Sima del Elefante, així com de Palmira Saladié, Josep Vallverdú i Clara Mielgo. L’estudi compta també amb la participació d’investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, el Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos, la Universidad de Burgos i altres institucions nacionals i internacionals vinculades al Projecte Atapuerca.
En aquest estudi s’incorporen per primera vegada datacions directes de dents fòssils mitjançant la combinació d’US-ESR, una tècnica especialment adequada per establir l’edat de restes dentals del Plistocè. L’objectiu era millorar el marc cronològic del nivell TE19, que fins ara se sustentava principalment en datacions per luminescència, que situaven la seva formació entre fa aproximadament 237.000 i 266.000 anys.
Les noves edats concorden, en termes generals, amb les obtingudes prèviament, fet que reforça la solidesa del marc cronològic establert per a la part superior de la Sima del Elefante. No obstant això, algunes discrepàncies entre determinades mostres posen de manifest la complexitat estratigràfica i espacial del nivell TE19, on els diferents sectors del rebliment poden registrar episodis de sedimentació diferents.
Més enllà d’obtenir noves edats, el treball permet comprendre millor com es va formar aquest nivell arqueològic. La combinació de diferents tècniques de datació permet contrastar resultats independents i identificar processos geològics que ajuden a interpretar correctament el context en què es van conservar els fòssils i les evidències arqueològiques.
Disposar de cronologies fiables és fonamental per interpretar l’evolució dels jaciments i situar les troballes arqueològiques i paleontològiques en el seu context temporal. En aquest sentit, cada nova datació contribueix a reconstruir amb més precisió la història de l’ocupació humana de la sierra de Atapuerca i proporciona una base més sòlida per a futures investigacions.
Els resultats consoliden la importància de combinar diferents tècniques geocronològiques per millorar el coneixement dels jaciments plistocens i posen en relleu la utilitat d’aquestes metodologies per reconstruir tant la cronologia com els processos de formació dels dipòsits arqueològics.
Referència bibliogràfica
Davinia Moreno, Xosé Pedro Rodríguez-Álvarez, Christophe Falguères, Jean-Jacques Bahain, Mathieu Duval, Olivier Tombret, François Trompier, Ana Isabel Ortega Martínez, Raquel Pérez-Martínez, Antonio Rosas, Palmira Saladié, Clara Mielgo, Josep Vallverdú, Rosa Huguet (2026). Sima del Elefante (Atapuerca, Spain): New late Middle Pleistocene dates for the uppermost stratigraphic unit of a key site in European human evolution, L'Anthropologie, Volume 130, Issue 3, 103505, ISSN 0003-5521, https://doi.org/10.1016/j.anthro.2026.103505.
