Noves troballes a les coves Gran i Freda de Collbató amplien el coneixement sobre les ocupacions prehistòriques de Montserrat

La campanya d’excavacions arqueològiques de 2026 a la Cova Gran i la Cova Freda de Collbató, situades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, ha aportat noves dades que amplien de manera significativa el coneixement sobre les ocupacions prehistòriques d’aquest conjunt arqueològic. Els treballs, dirigits per Juan Ignacio Morales (IPHES-CERCA), José Ramón Rabuñal (USC-CISPAC) i Artur Cebrià (UB), han permès avançar en la reconstrucció d’una seqüència arqueològica excepcional que abasta des del Paleolític mitjà fins al Neolític i la prehistòria recent.

A la Cova Gran, la intervenció s’ha centrat principalment en l’ampliació de la superfície d’excavació cap a l’interior de la cavitat, una zona on s’esperava una millor preservació del registre arqueològic i la possible conservació d’unitats estratigràfiques no documentades fins ara a la boca de la cova. Paral·lelament, l’equip ha continuat aprofundint en el sondeig estratigràfic amb l’objectiu de completar la lectura de la seqüència arqueològica del jaciment.

A la Cova Freda, per la seva banda, els treballs s’emmarquen en un procés de recuperació, rehabilitació, posada en valor i exploració del potencial arqueològic romanent d’un jaciment molt afectat per l’activitat no regulada desenvolupada durant bona part del segle XX. La campanya de 2026 s’ha centrat en la zona exterior de la cavitat i en l’anomenada Sala II, amb l’objectiu de recuperar la morfologia original del jaciment i documentar els dipòsits sedimentaris que s’hi hagin pogut preservar.

Noves dades sobre els darrers caçadors-recol·lectors abans del Neolític

Fins ara, la Cova Gran de Collbató havia proporcionat evidències d’ocupacions del Neolític antic cardial, de l’Epipaleolític i del Magdalenià, així com nivells basals amb restes principalment paleontològiques i incursions puntuals de grups neandertals del Paleolític mitjà.

Un dels resultats més destacats de la campanya ha estat la documentació de noves unitats estratigràfiques situades entre les darreres ocupacions epipaleolítiques conegudes, datades al voltant d’11.200 anys BP, i les ocupacions del Neolític antic cardial, datades aproximadament fa 6.400 anys BP.

Tot i que encara cal completar els estudis especialitzats i obtenir noves datacions, aquestes unitats podrien preservar evidències de l’ús de la cavitat durant el Mesolític. Aquest període, corresponent als darrers grups de caçadors-recol·lectors abans de l’arribada de les primeres comunitats pageses, continua sent poc conegut al nord-est de la península Ibèrica.

Les noves troballes obren, per tant, una línia de recerca especialment rellevant per comprendre els processos de canvi que van conduir a la implantació de les primeres comunitats neolítiques a l’entorn de Montserrat i, en un context més ampli, al nord-est peninsular.

Primeres evidències d’ocupacions del Paleolític superior inicial

Un altre dels resultats rellevants de la campanya ha estat l’ampliació del sondeig estratigràfic cap a l’interior de la Cova Gran. Aquests treballs han permès documentar la presència de tecnologies laminars característiques del Paleolític superior inicial per sobre de les ocupacions musterianes atribuïdes als grups neandertals.

Aquestes evidències tenen un interès especial perquè poden aportar noves dades sobre l’arribada dels primers humans anatòmicament moderns a la península Ibèrica. En aquest sentit, la Cova Gran de Collbató es consolida com un jaciment amb un elevat potencial científic per estudiar, en futures campanyes, les dinàmiques de canvi cultural i poblacional associades a la transició entre el Paleolític mitjà i el Paleolític superior al nord-est de la península.

Cova Freda: recuperació del jaciment i nous indicis sobre l’ús ramader de la cavitat

Els treballs desenvolupats a la Cova Freda han permès avançar en la recuperació arqueològica d’un jaciment que, malgrat el fort impacte de les intervencions i usos no regulats del segle XX, conserva encara sectors amb un notable potencial científic.

A la zona exterior de la cavitat, la intervenció s’ha orientat a recuperar la morfologia original de l’accés i a documentar els dipòsits sedimentaris que s’hi hagin pogut preservar. A la Sala II, els treballs han permès identificar un sector que conserva l’estratigrafia holocena original. En aquest punt s’ha documentat un paquet sedimentari molt característic format per fems cremats, originats per l’ús de la cova com a lloc d’estabulació de ramats des de temps prehistòrics, i conegut arqueològicament com a fumier.

Els treballs desenvolupats des del 2018 situen la Cova Freda i la Cova Gran dins d’una xarxa de circulació ramadera entre el Vallès Occidental, l’Anoia i el Penedès. Montserrat hauria funcionat com a espai de refugi i estabulació de ramats durant el Neolític antic, un moment representat al massís per les ceràmiques cardials, tradicionalment conegudes com a “ceràmiques montserratines”. Tot i que la Cova Freda és coneguda també per la presència de nombroses restes humanes, les datacions disponibles indiquen que corresponen a una fase sepulcral més recent i que, per tant, no es poden adscriure a les primeres ocupacions neolítiques de la cavitat.

Reconstruint els paisatges prehistòrics de Montserrat

La campanya també ha comptat amb la participació de les investigadores de l’àrea d’arqueobotànica de l’IPHES-CERCA, que han dut a terme un mostreig seqüencial destinat a diferents anàlisis arqueobotàniques.

Aquests estudis permetran recuperar informació sobre la vegetació, l’explotació dels recursos vegetals i les condicions ambientals associades a les diferents fases d’ocupació de les cavitats. La integració d’aquestes dades amb els estudis arqueològics, faunístics, sedimentològics i cronològics serà fonamental per reconstruir els paisatges de Montserrat durant el Plistocè final i l’Holocè, així com per comprendre millor les estratègies d’adaptació humana a aquests entorns al llarg del temps.

Un conjunt arqueològic clau per entendre la prehistòria de Montserrat

Les troballes obtingudes durant la campanya de 2026 reforcen el paper de la Cova Gran i la Cova Freda de Collbató com un conjunt arqueològic de referència per a l’estudi de la prehistòria a la muntanya de Montserrat. La complementarietat entre ambdues cavitats ofereix una oportunitat excepcional per reconstruir l’evolució del poblament humà, les pràctiques econòmiques i les formes d’ús del territori en aquest sector del massís al llarg de milers d’anys.

La Cova Gran conserva una llarga seqüència que inclou ocupacions atribuïdes a grups neandertals, als darrers caçadors-recol·lectors i a les primeres comunitats agricultores. La Cova Freda, per la seva banda, aporta noves dades sobre l’ús ramader de les cavitats de Montserrat durant la prehistòria recent i sobre la circulació de persones, ramats i recursos en un espai situat en una cruïlla natural entre el Vallès Occidental, l’Anoia i el Penedès.

Finançament i suport institucional

La recerca a la Cova Gran i la Cova Freda de Collbató es du a terme en el marc del projecte quadriennal ARQ001SOLC-244-2025 “Evolució ambiental i adaptació humana als paisatges litorals i prelitorals de Catalunya durant el Plistocè (Llindars)”, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les excavacions compten amb el suport institucional i logístic de l’Ajuntament de Collbató i del Patronat de la Muntanya de Montserrat, en col·laboració amb l’IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona. Aquesta campanya també s’emmarca en el conveni de col·laboració entre l’IPHES-CERCA i l’Ajuntament de Collbató, orientat a impulsar la recerca, la conservació i la socialització del patrimoni arqueològic de les coves Gran i Freda de Collbató.

La campanya ha comptat amb la participació d’investigadors i investigadores de l’IPHES-CERCA, del SERP-Universitat de Barcelona, de la Universidad Autónoma de Madrid i de la Universidad de Santiago de Compostela–CISPAC, així com d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universidad Autónoma de Madrid i del Grau d’Història de la Universidad de Santiago de Compostela, reforçant el seu caràcter formatiu i interdisciplinari.