Descobreixen restes neandertals a la cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona)

Un equip multidisciplinari ha identificat noves restes neandertals al jaciment de la cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona). Concretament, s’han trobat tres dents humanes corresponents a un infant, un individu juvenil i un individu adult. Dues de les dents, procedents del nivell N de la cova, tenen una antiguitat mínima de 120.000 anys, mentre que la tercera dent, recuperada del nivell J, té entre 71.000 i 44.000 anys. Els resultats preliminars indiquen que aquestes dents podrien ser atribuïdes a Homo neanderthalensis.

Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la prestigiosa revista American Journal of Biological Anthropology, en un treball liderat per la Dra. Marina Lozano, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili, en el qual hi han participat també personal investigador i tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), de l’Institut de Recerca Història de la Universitat de Girona, de la Université de Bordeaux i de la Universitat Internacional de Catalunya.

L’anàlisi del conjunt de restes ha permès identificar una molar decidual (dent de llet) inferior dreta, una molar permanent inferior dreta i un tercer premolar superior dret. Les característiques morfològiques i morfomètriques d’aquest conjunt, ha permès adscriure-les a l’espècie Homo neanderthalensis.

Aquestes dades s’han obtingut utilitzant un escàner de microtomografia (µCT) d’alta resolució per generar imatges tridimensionals de les tres dents trobades en els nivells J i N de la cova. Això els va permetre reconstruir i analitzar l’anatomia interna de les dents, incloent la unió esmalt-dentina (EDJ), el gruix de l’esmalt i el volum de la cavitat pulpar.

Les imatges obtingudes van ser segmentades utilitzant un programari especialitzat per a una precisa diferenciació dels diferents teixits dentals. També es va aplicar microscòpia electrònica de rastreig per avaluar possibles alteracions postdeposicionals a la superfície de les dents, assegurant que la conservació dels teixits permetés una anàlisi robusta. A més, es van utilitzar mesures morfològiques estàndard per comparar les dents recuperades a la cova de l’Arbreda amb les d’altres jaciments, així com models tridimensionals per quantificar la distribució del gruix de l’esmalt i determinar la forma i proporcions de la cavitat pulpar.

Segons Lozano, “el descobriment és significatiu perquè ens permet obtenir més informació sobre la presència de neandertals a l’Arbreda en diferents moments (fa uns 120.000 anys i fa entre 71.000 i 44.000 anys). La resta més moderna és especialment interessant ja que s’encabeix en l’estudi de les estratègies de subsistència dels darrers neandertals de la península Ibèrica, en un moment on s’entreveu la coexistència amb els humans anatòmicament moderns”. La investigació ha revelat que els neandertals que van habitar la Cova de l’Arbreda podrien haver alternat entre ocupacions estacionals curtes i assentaments més prolongats, la qual cosa suggereix una adaptació als canvis climàtics i ambientals.

Les coves del Reclau, un referent per a la prehistòria catalana

La cova de l’Arbreda és un dels jaciments inclosos en el conjunt arqueològic de les coves del paratge del Reclau, del qual en formen part altres jaciments com la cova d’en Pau, la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet, la cova de Mollet III i el Cau del Roure. Els jaciments de Serinyà han estat fonamentals en el desenvolupament de l’arqueologia prehistòrica a Catalunya i compten amb una llarga història d’intervencions des de la dècada dels 80 del segle XIX. Al 2008 els jaciments del paratge del Reclau foren declarats Bé Cultural d’Interès Nacional i des del 1997 el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà els ha fet accessibles a tota la societat.

El jaciment de la cova de l’Arbreda és considerat clau per estudiar la transició entre el paleolític mitjà i superior a Europa occidental. Excavada per primera vegada el 1972, la cova conté una seqüència arqueològica que abasta des del paleolític mitjà fins al neolític, i inclou eines lítiques associades a la cultura mosteriana, utilitzada pels neandertals. A més, en els nivells inferiors s’han trobat proves d’ocupacions prolongades que mostren una presència recurrent de grups neandertals durant períodes llargs de temps, mentre que en els nivells superiors, ocupacions més curtes i estacionals. Aquest contrast reflecteix els canvis en les estratègies de subsistència d’aquests grups a mesura que s’acostaven a la seva extinció.

Joaquim Soler, investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i un dels codirectors de l’excavació, destaca la importància del jaciment: “La cova de l’Arbreda és un lloc fonamental per entendre la presència neandertal a Catalunya i la seva posterior substitució per part dels humans moderns. Aquestes noves troballes confirmen la importància de les ocupacions neandertals en aquesta zona, que van ser molt més prolongades del que inicialment pensàvem.”

Article

Lozano, M., Soler, J., López-Onaindia, D., Solés, A., Julià, R., Ceperuelo, D., Lorenzo, C. i Soler, N. (2024). Middle Pleistocene teeth from Arbreda Cave (Serinyà, northeastern Iberian Peninsula). American Journal of Biological Anthropology. DOI: https://doi.org/10.1002/ajpa.25037

Finançament

Aquest estudi forma part d’un projecte més ampli sobre la transició del paleolític mitjà al superior a Europa occidental. La intervenció arqueològica a la cova de l’Arbreda s’emmarca en el projecte quadriennal "Les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i altres jaciments prehistòrics del seu entorn i d’àrees veïnes” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta també amb el suport del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Serinyà. Marina Lozano forma part del projecte “Eco-Social behaviour of the Sierra de Atapuerca Hominins during Quaternary, VI” PID2021-122355NB-C32 i del SGR “Social, Cultural and Biological Evolution during the Pleistocene (StEP)” 2021 SGR 01239.