Finalitza la sisena campanya d’excavacions arqueològiques a la Cova Gran de Collbató
S’han pogut redescobrir els nivells d'ocupació del Neolític antic a la Cova Gran, juntament amb l'emblemàtica ceràmica Montserratina elaborada pels primers agricultors de la península Ibèrica
Entre els dies 15 i 30 de juliol s’ha dut a terme la sisena campanya d’excavacions arqueològiques a la Cova Gran de Collbató, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, encapçalada per Juan Ignacio Morales investigador de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta campanya ha marcat un abans i un després en la investigació arqueològica a Montserrat.
L’any 1925, en Josep Colomines Roca va publicar l’obra “Prehistòria de Montserrat” a on es defineix per primera vegada a Europa la ceràmica amb impressions de petxina característica del Neolític antic Europeu. Aquesta ceràmica, llavors batejada com “Montserratina”, representa l’actual ceràmica cardial. Ara, gairebé un segle després d’aquestes troballes s’han pogut redescobrir els nivells d'ocupació del Neolític antic a la Cova Gran, juntament amb la emblemàtica ceràmica Montserratina elaborada pels primers agricultors de la península Ibèrica.
Des de la represa de les excavacions el 2018, l'equip havia descobert que el jaciment preservava una important seqüència d’ocupacions del Paleolític superior final i del Magdalenià, revelant fogars, indústria lítica, restes de fauna i objectes ornamentals d’entre fa 11.000 i 15.000 anys. Però, tret d’alguna petita evidència mal preservada, no s’havia trobat evidència de les ocupacions del Neolític antic que van convertir el jaciment en un clàssic de la prehistòria europea. En aquesta campanya del 2024, després d’extreure uns grans blocs de conglomerats per ampliar l’àrea d’excavació, s'han trobat preservades les esperades evidències del Neolític antic.
A l’espera d’aprofundir en l’estudi de les restes recuperades, durant aquest període la Cova Gran sembla constituir un espai d’ocupació domèstic, donat que s’han recuperat abundants fragments de ceràmica Montserratina o cardial, juntament amb eines de pedra fetes amb jaspi vermell, ornaments fets amb petxines marines i, sobretot, moltes restes de fauna consumida pels habitants neolítics.
A més, les excavacions de 2024 han continuat aprofundit en la seqüència del jaciment permetent confirmar la presencia de nivells pleistocens més profunds amb evidències d'ocupacions neandertals que s’excavaran durant les properes campanyes.
Tot plegat posa de manifest que la Cova Gran de Collbató i la Muntanya de Montserrat constituïren un lloc de referència per al poblament prehistòric de la zona, com a mínim des del Paleolític mitjà fins a l’actualitat.
Finançament
El projecte de recerca està liderat un equip de l'IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona i durant aquesta campanya ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid – Madrid Institute for Advance Study, de la Universitat de Valencia, de la Universitat de Santiago de Compostela, de la Universitat de Leiden i del CENIEH.
Les excavacions a la Cova Gran de Collbató formen part del projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 "Transicions culturals durant el Plistocè i l'Holocè al litoral – prelitoral de Catalunya" vinculat a la Universitat de Barcelona i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Collbató i del Patronat de la Muntanya de Montserrat.